Quin Nom Rep El Desemvolupament De La Crisalide
La majoria d'insectes experimenten un procés de transformació al llarg del seu desenvolupament amb el fi d'assolir la fase adulta o imaginal (p.e. les papallones). Aquest procés rep el nom de metamorfosi, encara que el seu origen es diferencia força de la metamorfosi que duen a terme els amfibis. Ara bé: t'has preguntat algun cop el perquè d'aquesta transformació? Quin és el sentit i l'origen de la metamorfosi dels insectes?
Aprèn sobre els diferents tipus de metamorfosi, el seu origen i funció al llarg d'aquest article.
Què és la metamorfosi?
La metamorfosi és un procés biològic mitjançant el qual els organismes es desenvolupen des del moment del seu naixement fins a l'adultesa, passant per més o menys estadis juvenils, per mitjà de grans transformacions i/o remodelacions corporals (tant fisiològiques com estructurals).
Hi ha molts grups d'animals que es desenvolupen mitjançant aquest procés, encara que la majoria no comparteix l'origen ni la natura de les seves transformacions. Així doncs, mentre que la metamorfosi dels amfibis té lloc gràcies a la remodelació de teixits ja existents al cos del juvenil, als insectes aquesta té lloc per mitjà de la ruptura dels teixits larvals i per l'aparició de grups de cèl·lules totalment noves.
L'ècdisi o muda
Per entendre millor el procés de metamorfosi dels insectes, primer hem de parlar sobre la muda: què és la muda i per què és tan important pels insectes i pels artròpodes en general?
Tots els animals regeneren d'alguna forma els seus teixits més superficials , és a dir, aquells que es troben en contacte amb el medi i que els protegeixen de les agressions externes. Els mamífers recanviem periòdicament les cèl·lules epidèrmiques; molts rèptils muden la pell amb freqüència; però, i els artròpodes?
Els artròpodes , grup que inclou els hexàpodes (el qual, al seu torn, inclou els insectes), estan recoberts externament d'un exosquelet més o menys endurit . A diferència de les capes externes d'altres animals, l'exosquelet no es desprèn progressivament, i la seva manca d'elasticitat limita el creixement de l'organisme. D'aquesta manera, a mesura que creixen aquest element esdevé una barrera que limita la seva mida, motiu pel qual han d'esquinçar-lo i desfer-se'n per continuar creixent . Aquest procés de muda a salts rep el nom d' ècdisi , i és propi dels ecdisozous (artròpodes i nematodes).
Fes un cop d'ull a aquest vídeo d'una cícada mudant!:
Tots els hexàpodes fan la metamorfosi?
La resposta és NO , tot i que cal aprofundir més en aquesta idea.
Tots els hexàpodes muden per poder créixer, però no tots experimenten canvis radicals per assolir l'adultesa , moment en què podran reproduir-se. Així doncs, podríem dividir els hexàpodes en dos grans grups:
HEXÀPODES AMETÀBOLS (sense metamorfosi)
Grup que inclou als tradicionalment coneguts com a Apterygota o hexàpodes sense ales (hexàpodes no insectes –proturs, diplurs i col·lèmbols- i insectes àpters com els Zygentoma o clàssicament coneguts com a Thysanura –p.e. peixets de plata o lepismes-) i als Pterygota o insectes alats que han perdut les ales secundàriament .
Atès que no tenen ales, les fases juvenils dels hexàpodes ametàbols quasi no es diferencien anatòmicament de la fase adulta (donat que totes les fases del cicle vital són àpteres). Així doncs, el desenvolupament juvenil és més simple i la seva anatomia no pateix grans canvis per assolir la constitució de l'adult; és a dir, no hi ha metamorfosi. Aquest desenvolupament també rep el nom de desenvolupament directe .
Els hexàpodes ametàbols poden mudar desenes de cops al llarg del seu creixement (fins a 50 mudes en els peixets de plata), inclús un cop assolida la maduresa sexual.
INSECTES QUE FAN LA METAMORFOSI
Tots els insectes amb ales o Pterygota (excepte aquells que les perden secundàriament).
A diferència dels anteriors, les fases juvenils sí es diferencien físicament de la fase adulta , i després de diverses mudes de creixement successives experimenten una darrera muda o transformació que dóna lloc a l'adult alat totalment madur, capaç de reproduir-se. Un cop assolida la maduresa, aquests insectes no tornen a mudar .
Tipus de metamorfosi en els insectes
Així doncs, únicament els insectes Pterygota pateixen un procés de metamorfosi pròpiament dit, gràcies al qual adquireixen les ales a més d'assolir la maduresa sexual. Ara bé, no tots aquests insectes es transformen de la mateixa forma.
Existeixen, essencialment, dos tipus de metamorfosi : l' hemimetàbola (simple o incompleta) i l' holometàbola (complexa o completa). Quines són les seves diferències?
Metamorfosi hemimetàbola
En la metamorfosi simple, incompleta o hemimetàbola, els juvenils passen per diverses mudes successives fins assolir l'etapa adulta o imaginal sense que això suposi passar per un estadi d'inactivitat (pupa) i sense deixar mai d'alimentar-se .
En el moment de néixer, la cria ja rep el nom de nimfa , la qual s'assembla força a l'adult però sense presentar encara ales ni òrgans sexuals. Normalment, l es fases nimfals i l'adult no comparteixen aliment ni hàbitat , és a dir, ocupen nínxols ecològics totalment diferents; de fet, en moltes ocasions les nimfes són aquàtiques i, un cop assolida la maduresa, passen a viure a terra ferma (p.e. efímeres).
En aquest tipus de metamorfosi, les nimfes duen a terme diverses mudes de creixement gràcies a les quals es van formant les ales progressivament . Finalment, la nimfa realitza la darrera muda, després de la qual sorgeix l'organisme adult capaç de reproduir-se i amb les ales plenament formades.
El resum d'aquest procés seria el següent:
Aquests insectes reben el nom d' exopterigots (del llatí exo-: "fora" + pteron = "ales"), ja que les ales es desenvolupen a la part exterior del cos de forma progressiva i visible.
Metamorfosi holometàbola
És el tipus més radical de metamorfosi en els insectes i, probablement, el més conegut per tots nosaltres. Un dels exemples més típics és el dels lepidòpters (papallones i arnes), però també són holometàbols els coleòpters (escarabats), els himenòpters (abelles, vespes i formigues) i els dípters (mosques i mosquits).
En el procés de metamorfosi complexa, completa o holometàbola, els insectes neixen en forma de larva , una fase prematura de l'organisme en desenvolupament que s'allunya molt morfològicament i fisiològica de la fase adulta i que, com en el cas anterior, no comparteix hàbitat ni aliment amb els adults. Aquestes larves creixen, com les nimfes de la metamorfosi hemimetàbola, mitjançant mudes successives fins a assolir la mida suficient per fer la metamorfosi pròpiament dita, moment en què duen a terme la seva darrera muda.
En tenir lloc la darrera fase larvària , aquesta entra normalment en un estadi d'inactivitat , durant el qual deixa d'alimentar-se i roman immòbil; aquesta fase rep el nom d' estadi pupal (en el qual es forma la pupa, o crisàlide en el cas de les papallones). De vegades, en finalitzar aquesta fase els organismes ja comencen a assemblar-se força més a l'adult degut a les reorganitzacions estructurals que tenen lloc a nivell anatòmic i a l'aparició de nous òrgans i teixits.
Un cop finalitzat el procés de transformació, l'organisme es reactiva i adquireix definitivament la seva forma adulta sexualment madura i unes ales plenament formades .
En resum, l'esquema d'aquest procés seria el següent:
Així com en els hemimetàbols l' aparició de les ales és un procés apreciable al llarg de tot el seu desenvolupament, en els holometàbols aquestes es formen a l 'interior del cos i comencen a ésser visibles generalment al final de la fase de pupa. És per això que també reben el nom d' endopterigots (del llatí endo-= "dins" + pteron = "ales").
Origen i funció de la metamorfosi en els insectes
Origen: el registre fòssil
Els insectes són, com ja vam comentar en articles anteriors, uns dels animals amb més èxit evolutiu. Entre un 40% i un 60% de totes les espècies d'insectes són holometàboles (metamorfosi completa), de manera que podem deduir que la holometabòlia és un fenomen que ha estat seleccionat positivament; de fet, els registres suggereixen que la holometabòlia sorgí únicament un cop , de manera que tots els insectes holometàbols provindrien del mateix ancestre.
Segons aquestes dades, els insectes sense ales o Apterygota primitius i els primers insectes alats eren ametàbols; posteriorment, durant el Carbonífer i el Pèrmic (300MA) tots els insectes amb ales o Pterygota ja presentaven un inici d'hemimetabòlia (metamorfosi parcial); per últim, els primers insectes considerats holometàbols aparegueren segurament durant el Pèrmic (280MA).
Quina podria ser la raó d'aquesta selecció positiva?
Si us enrecordeu, en apartat anteriors parlàvem sobre les diferents fonts d'alimentació i hàbitat de les fases juvenils i dels adults; el fet que en diferents fases d'un mateix cicle vital s'explotin recursos diferents evitaria la competició intraespecífica (competició pels recursos entre organismes d'una mateixa espècie). Aquest fet suposaria un avantatge enorme per tots aquests organismes, motiu pel qual el desenvolupament holometàbol , que es caracteritza per la successió de fases molt diferenciades, podria haver gaudit de major èxit que el desenvolupament hemimetàbol i , òbviament, que l'ametàbol o directe .
Així doncs, podem dir que el sentit funcional principal de la metamorfosi seria minimitzar la competència intraespecífica pels recursos. Però encara n'hi ha més: com més especialitzades siguin les diferents fases d'un insecte, major serà la probabilitat d'explotar més i millor els recursos. A les formes paràsites, per exemple, les diferències entre les diferents fases tendeixen a ser grans, doncs les difícils condicions a les que s'enfronten (p.e. condicions internes del cos de l'hostatger) requereixen d'una gran especialització en cada moment.
. . .
Per tant, així com l'aparició de les ales va promoure l'expansió i diversificació dels insectes arreu del món, la metamorfosi podria haver actuat com a motor diversificador, atès que augmenta la capacitat per explotar més i millor els recursos.
REFERÈNCIES
- Apunts de l'assignatura "Ampliació de Zoologia" cursada al 2012 durant els estudis de Biologia Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
- Bellés X. (2009). "Origen y Evolución de la Metamorfosis de los Insectos". Instituto de Biología Evolutiva (CSIC-UPF), Barcelona.
- Jordán Montés F. (2013). "El universo de los insectos". Mundi-Prensa Libros, Madrid.
- Los Insectos. Reproducción y Metamorfosis (asturnatura.com).
Imatge de portada de Steve Greer Photography.
Quin Nom Rep El Desemvolupament De La Crisalide
Source: https://allyouneedisbiology.wordpress.com/tag/crisalide-de-papallona/
0 Response to "Quin Nom Rep El Desemvolupament De La Crisalide"
Post a Comment